Truquem a la porta del número 10 del carrer de Sant Pere, de l’Alcúdia. Sonen les campanes del rellotge de l’església, són les onze, i Manuel Boix obri la porta i remarca somrient la nostra puntualitat. En efecte, havíem quedat a les onze. Passem a l’interior: estem al seu domicili particular, una casa ben sòlida de dues plantes, de rajola de cara vista, austera i sòbria, però al mateix temps destil?lant un estil peculiar. En el rebedor, ampli, hi ha un sofà i una butaca ataronjats, on més d’una vegada m’hi he assegut i he participat en una tranquil?la tertúlia amb el pintor. Pense que en aquell lloc, envoltat per les obres de Boix (aquells rostres d’homes i dones, magistralment dibuixats, i sempre mig ocults sota pinzellades de color, que aporten alguna cosa turmentada, un rerefons, un crit ofegat, un pensament, un dolor, un somni) pense, dic, que en aquell rebedor es deuen haver parlat i gestat molts assumptes de la Ribera i del País Valencià. Manuel Boix és més que un artista compromés: és un intel?lectual sempre amatent a les coses de la seua terra, sempre alerta i sempre disposat a col?laborar amb projectes culturals. Per a un poble com l’Alcúdia tindre’l entre els seus veïns és important: posa una mica d’entrellat a les decisions municipals, el seu parer és escoltat i respectat. No és gens estrany, doncs, que la petjada de l’artista estiga per tot arreu: a la biblioteca, on ha pintat els frescos de la cúpula, amb aquell singular ou de Piero della Francesca penjant en el buit i que apel?la a la immortalitat, a la plaça del poble amb el retrat de Pelegrí de Montagut i, sobretot, a una bona part dels domicilis: no hi ha cap veí alcudienc que no tinga un oli o una serigrafia del pintor, que conserva com allò més preuat. Pocs artistes valencians tenen una interacció tan forta amb el seu paisanatge; pocs artistes contemporanis es troben tan arrecerats entre els seus veïns, tan integrats en el seu poble. En aquesta fèrtil comunió hi ha una mica del projecte il?lustrat que Boix sempre ha perseguit: el de sentir-se útil i compromés amb la seua societat.
